Azul Marino, una fundació mediambiental?

Ja fa més d’un any, en el procés de preparació de les proves de nivell C1 de valencià (que vaig aconseguir, sense massa dificultats, a l’Escola Oficial d’Idiomes de València) vaig redactar un article d’opinió sobre la fundació Azul Marino, tapadora de l’agent urbanitzador que pretén la destrucció absoluta de l’entorn de la Renegà i platgetes de Bellver per un ànim de lucre sense límits. Moltes són les estratègies que fa servir la fundació, mitjançant tàctiques com la neteja de la platja nudista, mantinguda sempre neta pels mateixos usuaris, i que curiosament sempre està bruta quan arriba Azul Marino, o la solta de tortugues per justificar la construcció d’un innecessari centre de cura de tortugues en ple Lloc d’Interés Comunitari de la Unió Europea…

Ja vaig parlar del tema en una anterior entrada, Manifiesto para la preservación de la Renegà, però ara torna a estar d’actualitat perquè l’Ajuntament d’Orpesa ha decidit instal·lar una concessió per al lloguer d’hamaques, no en la platja tèxtil de Platgetes, sinó, com podeu imaginar, a la platja nudista, com una altra estratègia per a la invasió tèxtil d’un espai tradicionalment nudista, que s’afegix a l’ecobar amb la mateixa funció.

Ara, doncs, toca recordar aquella redacció que vaig fer sobre la fundació-tapadora Azul Marino…

Azul Marino, una fundació mediambiental?
Inocencio Sustaeta Urruticoechea.

Els ciutadans que circulem entre Benicassim i Orpesa per la costa, la coneguem: una caseta al costat de la glorieta que dona accés a la urbanització Torre Bellver, retolada amb un cartell amb un nom bastant significatiu: Fundació Azul Marino. I si la curiositat ens fa consultar les xarxes buscant informació sobre la fundació, hi trobarem que la fundació fa estudis sobre els ecosistemes marins i inverteix en estudis mediambientals en l’ambit marí. Però, que és realment la Fundació Azul Marino?

En realitat, la fundació és un bon exemple del denominat greenwashing, és a dir, com determinades empreses utilitzen eines de marketing social per netejar la imatge de l’empresa i ocultar la realitat de les seues activitats. En este cas, els estudis mediambientals oculten les intencions d’un agent urbanitzador de desfer tota la línia litoral des de platgetes de Bellver fins la Renegà construint un fum d’edificis, un hotel de luxe i una primera línia de xalets destinada per als sectors més afavorits de la societat. Una bona jugada: una xicoteta inversió en medi ambient, i uns cabalosos beneficis…

I com que és possible que, en una època com la nostra, en la qual la consciència mediambiental augmenta exponencialment, la societat puga permetre actuacions com esta? Fonamentalment, per dos causes: la publicitat i la regulació legal de l’urbanisme al terme d’Orpesa.

Evidentment, una empresa que invertix els seus diners en accions medi-ambientals, siguen les que siguen, obté l’aprovació d’un sector significatiu de la societat, encara que aquesta inversió supose investigar els fons marí mentre es destruïx l’hàbitat terrestre de les mateixes tortugues que es diu que es vol protegir. i si la legalitat urbanística és dels anys de l’especulació urbanística, ja tenim tots els ingredients necessaris per a un greenwashing com cal.

Hem d’aconseguir mobilitzar tota la societat per intentar que totes estes actuacions de destrucció dels espais naturals no queden impunes. A les nostres mans tenim la possibilitat d’impedir-ho.

Nota: Inocencio Sustaeta Urruticoechea és el meu alter ego, un pseudònim a partir del nom pel qual soc conegut entre els Scouts i entre els meus amics de Castelló, ISU. I el que significa aquest nom… pertany al món dels més íntims.