Quant de temps sense escriure, benvolgut blog. Temps d’una certa agitació, que han fet que la meua ment haja estat més pendent d’altres assumptes, i no t’haja dedicat ni tan sols una miradeta cada cert temps.
I entre les coses que m’han tingut prou entretingut, la prova de certificació del nivell C1 de valencià, que ha sigut una de les causes per la qual m’he comprat aquest llibre…
Vaig decidir comprar-lo per dos raons: per preparar la prova de certificació, i perquè el tema del llibre em va atraure l’atenció. Si més no, només vaig complir els objectius de la preparació, perquè respecte al tema fronteres… n’estic decebut.
I és que, desgraciadament, gran part dels assajos escrits en la nostra llengua contenen sempre un biaix polític cap a l’independentisme català, cosa que als ja convençuts per a la causa els referma en les seues creences, però als que amem la llengua i volem un espai sense fronteres ens fa una miqueta de fàstic, perquè eixa visió política perjudica, i molt, la llengua…
Per això, al comprar un llibre que assegura que
les fronteres són punts clau de confluència cultural i de conflicte polític, de mixtura lingüística i de transfomació històrica
Contraportada del llibre.
volia trobar-me amb un llibre que, des del punt de vista de l’autor, tinguera el mateix interés que les entrades del blog Fronteras, on es descriuen les curiositats d’eixes ratlles que
són sempre una invenció humana i ni tan sols aquelles més aparentment naturals no ho són, de naturals
Contraportada del llibre.
Però no. En general, no he trobat més que comentaris per satisfer el públic objectiu del llibre, i inclús alguna ciutat (perquè el llibre parla de les fronteres des d’una sèrie de ciutats) que no aporta gens de miqueta al tema.
Encara que sí hi ha una entrada que paga la pena llegir: la dedicada a Patres (que l’autor identifica com la ciutat que dona nom al barri valencià de Patraix), amb la història personal de Nicola Crocetti; i una totalment prescindible, la de Salses, no més escrita per glorificar l’heroi fugit de Waterloo, el falsament anomenat 130é president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.
Per suposat, el llenguatge utilitzat és el típic del independentisme; com eixemple, ficar al mateix nivell les regions i els estats; el Quebec i el Canadà, Catalunya i França, Catalunya i Espanya (i no el Quebec i la resta de Canadà, Catalunya Nord i la resta de França, Catalunya i la resta d’Espanya). En tot cas, si volem utilitzar termes històrics, hauriem de parlar dels territoris de la Corona d’Aragó i del Regne de Castella, no de Catalunya (o Mallorca, o València) i Espanya.
I, és clar, trobe a faltar algunes referències a altres ciutats, comprensible perquè l’autor no més en parla de les visitades personalment… Cap referència a Könisberg, l’actual Kaliningrad, ciutat del gran filòsof Kant, ara mateix d’actualitat per la guerra d’Ucraïna, d’on van ser expulsats tots els ciutadans de parla alemanya i foren substituïts per russòfons… I Wroclaw, l’antiga Breslau? I Karlovy Vary, l’antiga Karlsbad? I de la desaparicó de l’alemà en Praga, llengua materna de Kafka, nascut i resident a a la ciutat?
En definitiva: un llibre que vaig comprar amb il·lusió, però que no haguera comprat d’haver sabut que em trobaria amb un pamflet propagandístic… encara que, també, hi he trobat reflexions interessants.
A continuació, la fitxa del llibre:
Títol: Fronteres.
Autors: Vicent Partal
Editorial: Comanegra
ISBN: 978–84-18857-48-5
Interés: si no fora pel biaix, podria ser interessant.
Recomanació de lectura: Independentista, aquest llibre t’agradarà.
Postdata 1: una entrada que parla d’un llibre que sí tracta les fronteres des d’una perspectiva més històrica: L’organització històrica del territori valencià.
Postdata 2: al buscar l’enllaç al blog Fronteras he trobat aquesta entrada que mostra, encara que no ho parega, més amor per la llengua que algunes intervencions de suposats defensors…
Postdata 3: ja tinc el certificat del nivel C1 en Valencià…
El eurociudadano nudista 